martes, 7 de mayo de 2013
In-corporacions Socials
De nou, en Jordi Planella ens fa un plantejament inicialment sobre el que suposa incorporar-se i in-corporació i ens proposa una nova forma de visualitzar i analitzar aquesta qüestió.Podeu accedir a l'article clicant AQUÍ
Esperem que us agradi!
sábado, 1 de diciembre de 2012
martes, 30 de octubre de 2012
Presentació llibre: Acció Social 2.0. Per a crear, compartir i reinventar
13 de novembre 2012 a les 18:30 a l’Espai Cultural Balmes (Carrer Balmes, 163 de Barcelona.)
A més dels dos autors, l'Anna Forés i l'Oscar Martínez intervindran:

Maximiliano Alonso, Ceo Connex (Université Lliure de Bruxelles)
Enric Benavent, professor de la Facultat Pere Tarrés (URL)
Sera Sánchez, autor d’Educador Social en Alaska
Sra. Esther Subias, Ciberespiral.org i Associació TEB
La direcció de la col·lecció Dossiers Did@ac-tic’s i la responsable del portal Social.cat
L’acte tindrà lloc el proper dimarts, 13 de novembre a les 18.30 hores a l’Espai Cultural Balmes, al carrer Balmes, 163 de Barcelona.
Si voleu confirmar la vostra assistència, podeu fer un Tweet amb el hastag #acciosocial20
Hi sou totes i tots convidats i ens agradarà veure-us allà.
Podeu accedir a la invitació clicant AQUI
martes, 18 de septiembre de 2012
Publicació del llibre: ACCIO SOCIAL 2.0 Per crear, compartir i reinventar

lunes, 16 de julio de 2012
Video de presentación "Deconstruyendo la dependencia"
Podreis oir algunos de los aspectos y el enfoque fundamental del libro.
Interviene Oscar Martínez así como el resto de participantes de la mesa redonda que se organizó para el acto: la misma Asun Pié, Martín Correa (Radio Nikosia) y Núria Gómez (Co-autora y activista del Foro de Vida Independiente)
domingo, 8 de julio de 2012
Presentación "Deconstruyendo la dependencia" (12 de julio)
A la presentación asistiran sus autores y además de Oscar intervendrá Martín Correa (Radio Nikosia).
El acto se celebrará el jueves, 12 de julio a las 19h en la Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37).
Recomendamos mucho la lectura de esta publicación que, sin duda, constutuye un gran número de aportaciones muy interesantes para la diversidad funcional.
Será un honor participar de la presentación!
jueves, 24 de mayo de 2012
Militancia y diversidad funcional (Asun Pié y Jordi Planella)
De momento, citamos textualmente lo que sus autoresm Jordi Planella y Asun Pié dicen sobre el trabajo:
"Presenta breve recorrido histórico de la participación de las personas con diversidad funcional en las políticas sociales con ensayo final vinculado a la comisión de diversidad funcional del 15M. En breve en las librerías."
Sin duda, un documento indispensable.
viernes, 18 de mayo de 2012
Si ens retalleu ens abandoneu
martes, 1 de mayo de 2012
Assa invita a impartir una conferencia a Oscar Martínez
Este mes de Abril, Oscar Martínez, ha inaugurado las Jornadas “Lidera’t: Breus relats d’emprenedors de vida” (Lidérate: Breves relatos de emprendedores de vida) organizadas por la asociación ASSA que, desde 1969. trabaja para la integración de personas con discapacidad intelectual.
La jornada contaba con diferentes mesas redondas con algunos participantes de diversos servicios de entidades del sector. Así pues, la escuela, el trabajo, la vivienda, el ocio y la tutela fueron tema de exposición y debate durante toda la mañana del 14 de abril.
En la conferencia también se lanzó el mensaje de que para escoger en muchos momentos se requerirá de valentía, porque escoger cuando no se está acostumbrado lógicamente conlleva un riesgo, un riesgo que nos puede hacer crecer como personas y como seres que elegimos constantemente.
Por otra parte se planteo también la posibilidad de escoger por uno mismo pero teniendo en cuenta también la opinión de nuestros amigos, familiares y personas próximas.
lunes, 5 de marzo de 2012
2 AÑOS ALTERANDO LA DISCAPACIDAD
jueves, 16 de febrero de 2012
30 AÑOS DE LISMI
jueves, 9 de febrero de 2012
Ensoñaciones sobre la discapacidad
Nuevo Artículo de Jordi Planella: El artículo plantea, desde una perspectiva onírica, un cercamiento al campo de la discapacidad en su proyección hacia el horizonte del año 2021. Para ello explora cuatro perspectivas (antropológica, social, política y económica) que permiten dialogar con las posibilidades y sueños en relación al trato de calidad hacia las personas con discapacidad intelectual.domingo, 4 de diciembre de 2011
Deudas pendientes y diversidad funcional
martes, 22 de noviembre de 2011
Les crisis i la pedagogia

Crec que fàcilment ens posarem d’acord amb la idea bàsica que no estem davant d’una crisi només econòmica. Altres crisis més àmplies i igualment destructives travessen l’econòmica: valors (sobradament comentada al llarg dels darrers anys), ideològica, política, però també podem atrevir-nos a parlar d’una profunda crisi pedagògica i a nivell global de la crisi de l’Estat de Benestar. Estem davant d’una crisi e significats i de semblances d’una crisi que ho està fent repensar tot.
Tinc la certesa que a banda dels aspectes negatius de la crisi o de les crisis estant succeint coses positives que i molts col·lectius es mobilitzen per trencar amb determinades estructures de poder immobilistes i falsejades. És cert que en el camp socioeducatiu hi ha hagut dràstiques retallades (que a diferència de les del camp de la salut han estat més silenciades pels mitjans de comunicació). Retallades en el camp de l’atenció a persones amb diversitat funcional (que per cert, algunes d’elles han hagut de ser retirades per la pressió social i dels col·lectius afectats per les mateixes), tancament de serveis d’atenció a dones víctimes de la violència de gènere, etc, etc.
Una possibilitat és prendre’s l’estat de crisi general com una oportunitat per créixer, per fer sortir idees noves (i innovadores) que trenquin amb el que hi havia i no funcionava, que obrin, potser, nous camins (amb esperança d’un futur potser millor).
Si prenem com a certa la idea que les crisis han servit per produir trencaments amb els ordres socials establerts i generar noves idees i nous projectes: sobre una escletxa d’esperança a una procés de transformació social postcrisi. Així,als anys 1970 varen aparèixer els moviments d’antipsiquiatria, els moviments de renovació pedagògica, el desmantellament de determinades institucions benèfiques i assistencials: recordem l’experiència de Franco Basaglia a Itàlia, la Psiquiatria de sector a França (amb Francesc Tosquelles al capdavant) o el desmantellament dels hospitals psiquiàtrics a Espanya (excepte Catalunya) tan ben reflectida a la pel·lícula de l’Equipo Crònica: Animación en la Sala de Espera. Es van trencar amb un determinat ordre opressor, que en el camp de les pràctiques socials va tenir repercussions socials molt fortes: vagues d’educadors especialitzats, manifestacions de pares de persones amb discapacitat reclamant els seus drets, associacionisme de col·lectius de persones amb diferents discapacitats que han reivindicat els seus drets i han reclamat ser tractats com a persones, reclamant formació reglada en relació a les pràctiques que es duien a terme i el reconeixement social de la professió (que tinc dubtes que al 2011 ja estigui fet), etc.
Ara estem en un moment de canvi, revulsiu de moltes situacions, però que encara no està ni del tot encarrilat ni té clar els frameworks en què es mou. Des del 15 M passant per les queixes dels professions del serveis socials en relació a les retallades dels usuaris de la RMI, hem assistit a un ampli ventall de moviments que parlen i se situen (en un context molt ampli de la pedagogia).
Sabem que d’aquesta crisi no tornarem a l’estat inicial pre-crisi! Estem assistint a un cert canvi d’època (potser e paradigma vital), que ve de llarg i que fa temps que s’enuncia a crits. La identitat s’ha deslligat del treball (la majoria de gent a no pot dir sóc tal, mestre de professió) perquè els contractes són curts, precaris i poc estables. Internet ha fet explotar moltes situacions, definicions i fins i tot algunes epistemologies, especialment aquelles que construïen la realitat a partir de dialèctiques binàries. S’ha trencat el cicle de la vida en singular (ara tenim cicles de la vida múltiples), no hi ha una immigració sinó vàries (la darrera són els 25.000 joves amb carrera universitària i amb bons coneixements d’idiomes que emigren cada any a Regne Unit, Alemanya, Suïssa, etc.
Mentre que la societat (o si més no una part d’ella) va acollint i rep aquests canvis, em fa l’efecte que la pedagogia segueix estàtica, massa vegades agafada a la poltrona dels departaments universitaris. La Pedagogia segueix essent massa lineal i instal·lada en el sistema de l’ordre social que l’envolta. El mercat capta més ràpid els canvis que les polítiques socials. Crec que el que deia Ortega ens ve com anell al dit per entendre el que dic: “No sabem el que passa; això és el que passa” (Ortega)[1].
¿Què està apareixent ara, en el camp pedagògic, que pugui acollir i entendre alguns dels canvis que tenen lloc en el dia a dia? Penso que aquesta és una pregunta clau que des del nostre camp disciplinar ens em de fer. És en moments com l’actual que la idea de Rafel Campalans pren força (malgrat que ja tenim les dretes al poder) per entendre que la Pedagogia és política, és acció política i no només especulació teòrica des de la trinxera.
[1] Podríem analitzar, per exemple, la relació entre els Màsters Universitaris que s’ofereixen i la demanda real de les temàtiques ofertades per part dels diferents sectors professionals, per veure com existeix un desfasament gran. En alguns ocasions només les Universitats privades ofereixen Màsters molt especialitzats però a preus desorbitats.
martes, 1 de noviembre de 2011
Somos en función de la capacidad de escoger
Podeis acceder a él clicando aquí
Como siempre, muchas gracias por seguir nuestros trabajos.




